Bona tarda a tothom.
Començaré recomanant un llibre que no sé quants cops hauré consultat ja. El vaig aconseguir ja deu fer 10 o 12 anys, doncs sabia de la seva existència però estava esgotat i era difícil de trobar. Finalment, en un cop de sort, vaig fer-me amb ell.
Es tracta de la primera edició de 1995, i penso que és la obra més complerta que s’ha editat sobre aquesta emblemàtica línia de ferrocarril.
Sense menysprear la nova versió de 2014 que també està molt ben documentada, personalment em quedo amb la primera edició de la Editorial Ribera & Rius d’Alcoletge.
Amb unes impressionants fotografies a tota plana, de quan encara hi passaven trens que no eren de passatgers.
Es una línia que avui en dia encara em fascina. La meva època de la “mili” per terres de Lleida em va fer pujar més d’un cop en aquelles primeres unitats 592 (els camells) en direcció a Pobla de Segur.
I avui en dia encara amb més al·licient des que va començar a circular el turístic Tren dels Llacs. Tren en el que he viatjat cada edició des que va començar. En fí, obra gràfica imprescindible amb moltíssima documentació a nivell de plànols, infraestructures, estacions i projecte inicial que mai va arribar a produir-se. Si mal no recordo, crec que a la biblioteca del Club en tenim un exemplar.
Els autors, Antoni Nebot, vell conegut per les seves col·laboracións al Saló Expo Tren de Lleida. Oscar Urgelés, també conegut per la seva profunda relació amb el tren dels Llacs i els tallers ARMF de Lleida, i Joan Castro, periodista i col·laborador de moltíssims mitjans de comunicació.
I ara canviant de tema, si de la meva videoteca filmogràfica del ferrocarril, us hagués de recomanar una pel·lícula en concret, no sabria per quina decantar-me, doncs en tinc més d’una cinquantena només de trens, (avui m’ha arribat la última).
Però si n’hi ha una que em va impactar la primera vegada que la vaig veure amb els meus pares, (jo devia tenir 7 o 8 anyets) va ser………
Durant la gran depressió americana, a mitjans dels anys 30, els rodamóns creuaven el país com a “okupes” del ferrocarril en busca d’una feina. Amb el perill que comportava, no només per les condicions del viatge, si no per la duresa d’alguns caps de tren. En aquesta tenim l’enfrontament d’en Lee Marvin i l’Ernest Borgnine, en una lluita de poder per demostrar qui aguanta més damunt del tren.
Amb una gran fotografia i un realisme ferroviari molt aconseguit, la pel·lícula està repleta de trens de principi a fí. I l’escena final sobre el vagó de cua entre els dos protagonistes no te desperdici.
I ja per acabar, durant aquest dies de confinament, (que més d’un de nosaltres deu haver aprofitat per fer neteja i endreçar) he trobat un opuscle, o no sé com anomenar-ho, que em va donar ja fa temps el meu sogre sabent de la meva afició als trens.
Es un petit llibret fotogràfic de només 12 pàgines amb la seves corresponents fotos i peus de foto, de l’antic Cremallera de Montserrat i Funicular de Sant Joan. No posa any d’edició, ni editorial, ni cap mena de referència a qui va fer aquest llibret. Però no deu estar imprès ni de la manera tradicional, doncs l’únic logo que hi consta és el de “Huecograbado Mumbrú” que deu ser un sistema d’impressió tant antic com el cremallera o més.
Algunes fotografies son ben curioses.
I fins aquí la meva petita col·laboració en aquesta segona “Activitat Confinada”. Espero no haver-vos atabalat gaire. Gràcies a tots.
Albert Carrtero.
7-MAIG-2020.
Deixa un Comentari