LES LOCOMOTORES A VAPOR DE CONSTRUCCIÓ AMERICANA A ESPANYA

Qui no s’ha recordat mai de les locomotores mítiques de les pel·lícules western? De segur que a més d’un li pot sonar alguns detalls d’aquestes locomotores, com l’aparta-vaques, el voluminós far ubicat a sobre de la tapa de la caixa de fums… O fins i tot, de les campanes. Doncs bé. Encara que sembli una bogeria, a Espanya va haver-hi locomotores a vapor de construcció americana… Que indirectament van complir amb el reglament ferroviari nord-americà.

Un exemple molt famós a Catalunya va ser el de les Carolines, fabricades per Rogers Locomotive Works el 1881 per a l’empresa Valls-Vilanova-Barcelona. La locomotora va complir amb el reglament nord-americà, però adaptat al reglament de la Península Ibèrica d’aquella era: tenia aparta-vaques, far voluminós a sobre de la caixa de fums… I la majestuosa campana.

Un altre exemple va ser les USATC S160, fabricades per ALCO juntament amb Baldwin i Lima Locomotive Works, que van estar al Ferrocarril de Langreo el 1958 procedents de l’empresa Alaska Railroad. Aquestes locomotores, originàries de la Segona Guerra Mundial, van patir molts problemes pel fet que es va haver d’adaptar la locomotora per anar en ample mètric (1000mm), juntament amb els problemes de gàlib als túnels. I això que aquesta locomotora era originalment d’ample internacional (1435mm). Encara que van arribar a Espanya amb campana i fanal al mig de la tapa de la caixa de fums (A diferència de la Carolina, que la tenia a sobre de la tapa) no van durar molt temps, ja que van estar 10 anys a la línia asturiana, quan el 1969 es van reduir a ferralla totes les S160. Però van deixar una empremta ben grossa per a la història del ferrocarril al Cantàbric, malgrat que no va estar molt temps circulant.

En el cas de Castella i Lleó van ser les Baldwin per al Ferrocarril de Ponferrada a Villablino. Aquestes locomotores, de via mètrica (1000mm), van estar treballant a les mines de Villablino, quan van arribar al 1920. Dotaven, apart de la campana, d’una mena d’aparta-pedres d’estil semblant als aparta-vaques. Això sí, va ser, juntament amb la locomotora que es mostrarà a la següent secció, l’única en no portar un vagó tènder. Un exemplar es va conservar a Mallorca mitjançant el Club Ferroviari Vaporista de Mallorca (CFVM): primer es va exposar a l’estació Intermodal-Pl. Espanya de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) durant un temps; després la van portar als tallers de l’SFM a Són Rullán per a la seva restauració; finalment la van portar a Marratxí per a exposar-la al museu de la CFVM.

La Carolina, durant els seus primers anys a Vilanova

La USATC S160 arribant a Noreña tivant d’un tren de càrrega

De nou a Astúries, una empresa anomenada Sociedad Industrial Asturiana (Que després es va canviar el nom a HUNOSA) va rebre unes quantes locomotores fabricades per Vulcan Iron Works entre el 1916 i el 1920. Una característica molt peculiar era que la campana de la locomotora no la portava al mig d’entre els doms on es ficava la sorra, sinó que la portava literalment al costat esquerre del far. La locomotora, d’ample de 750mm, va estar destinat únicament als treballs dins de la mina, tibant de trens de carbó. A mesura que es va començar a tancar alguns ramals de les mines, dites locomotores van començar a deixar de prestar serveis, essent el 1970 el seu últim any prestant serveis de mercaderies.

I per acabar, una menció honorífica procedent d’Aragó: la Baldwin que és propietat de l’Asociación Zaragozana de Amigos del Ferrocarril y Tranvía (AZAFT). Aquesta locomotora es va començar a sorgir mitjançant micromecenatge en el seu domini web propi (Baldwin.es) per a que aquesta locomotora torni a la vida. Això sí, la locomotora, que es va rebre el 1920, va formar part de l’Empresa Nacional de Combustibles Calvo Sotelo (ENCASO) al ferrocarril d’Escatrón a Andorra (El poble. No el país); i posteriorment va fer el mateix durant la seva estada a ENDESA. Igual que la resta, la Baldwin dotava de campana al mig de la part superior-mitja de la caldera, com a la resta de locomotores americanes. Va deixar de prestar servei el 1963, quan es va reduir a ferralla